Disc del mes

Els quinze quartets de corda de Franz Schubert que es conserven, compostos entre els anys 1797 i 1828, son un dels punts culminants i més intensos en la tempesta del romanticisme musical europeu; un far que il•lumina el repertori cambrístic fins avui.

Entre l’octubre i el novembre del 2013 el Quartet Casals va interpretar, repartida en cinc concerts, la integral d’aquests quartets a la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona, una sala que precisament va ser oberta l’any 2006 amb una actuació d’aquest grup, i que n’és a més formació resident. Aquells concerts van ser la culminació d’una gira europea del Quartet Casals dedicada al cèlebre i melodiós compositor vienès.

Però l’ambiciós projecte anava més enllà d’uns dies de celebració schubertiana, perquè en coproducció amb el detallista segell Neu es va decidir enregistrar i editar tots cinc concerts sense estalviar recursos, amb deu càmeres i un so embolcallador recollit gràcies a cinc micròfons penjats del sostre, I ja a la presentació d’aquells concerts, els responsables d’aquell projecte a tres bandes – un equipament públic com és l’Auditori, un quartet de prestigi en plena maduresa com és el Casals i un segell especialitzat en música contemporània, Neu – van voler explicar quin sentit té i quins eren els objectius d’una iniciativa com aquesta: un projecte de país, una fira musical en què participen un equipament, un grup i un segell catalans.

String Quartets #1 recull el primer d’aquells concerts barcelonins de tardor en Blu-ray, DVD i vídeo digital HD per a descàrrega. Aquell va ser un concert, celebrat el 5 de novembre en si bemoll major, i també, finalment, un de molt més cèlebre, el núm. 14 en re menor, conegut com “La mort i la doncella”, que Schubert va escriure l’any 1821 després de mirar la mort de cara: una obra plena de tensió, amb certes ressonàncies angoixants i tenebroses que, significativament, va ser l’estímul inicial en la creació del Quartet Casals.

La intensitat de la música schubertiana s’acompanya d’una esmerçada realització d’Ígor Cortadellas que ha tingut també en la fase de postproducció els mateixos músics. I tot això es nota en la filmació final, que va resseguint, com un ull mòbil i privilegiat, les evolucions de Vera Martínez i Abel Tomàs (violins), Jonathan Brown (viola) i Arnau Tomàs (violoncel) . Resulta molt il•lustratiu observar el contrast entre plans curts i generals i resseguir de prop, a mesura que avancen els moviments de cada peça, els gestos, les mirades, els somriures i els cops de cap dels músics; la brillantor de les cordes i la fusta en contrast amb la quietud de l’auditori.
El treball, el primer producte audiovisual i la primera incursió en el repertori clàssic d’un segell que treballa amb edicions limitades i ritme pausat, s’acompanya d’un llibret amb un extens text del musicòleg i pianista nor-americà William Kinderman, que funciona com a fantàstica guia d’audició i on es distingeixen dues etapes i estadis en la producció per a quartets de Franz Schubert: una d’inicial més adolescent, on segueix pautes més marcades, i una altra que és de la producció dels deu últims anys de la seva curta vida, on es palpa un llenguatge molt més personal i trancendent. Com que Schubert va morir als 31 anys no sabem on hauria arribat aquesta trajectòria.

En definitiva, aquesta obra gravada en directe suposa una meticulosa realització audiovisual i la primera entrega d’una sèrie que promet marcar tota una fita i que convida també a reflexionar sobre els camins que hauria d’afrontar la industria discográfica. Té sentit reproduir més o menys el que pot veure un espectador en un concert des de la butaca? O val la pena trencar-se el cap per anar una mica més enllà? Aquesta treball va més enllà.

Una esmerçada i luxosa realització audiovisual que permet acostar-se amb altres ulls, i de ben a prop, a la intensitat i la interpretació de la música schubertiana.