en ca de es

“La cultura del lleure s'ha imposat a la cultura real”

22.08.16

El Punt Avui

“La cultura del lleure s'ha imposat a la cultura real”

MARC ROCA - BARCELONA

Nascut el 1997, el Quartet Casals va convertir-se aviat en un referent internacional de la música de cambra. La seva riquesa sonora i varietat estilística els han dut per auditoris de tot el món, com el Musikverein de Viena o el Carnegie Hall de Nova York, i els han fet valedors de diversos guardons, el més recent, el Premi Nacional de Cultura 2016.

L'any que ve fan 20 anys. Quina experiència els ha enriquit més en tot aquest temps?

Abel Tomàs: N'hi ha tantes! Els concursos en la primera etapa de promoció van suposar molt d'esforç, però vam aprendre molt, i guanyar-ne un d'internacional va ser un punt d'inflexió en la nostra carrera. Pedagògicament, devem molt als nostres mestres, com Rainer Schmidt, del Quartet Hagen, que va ser tutor nostre, o Walter Levin, del Quartet LaSalle. També va ser rellevant començar a fer gravacions comercials amb el segell discogràfic Harmonia Mundi, ja n'hem fet 12.

Com han canviat?

Arnau Tomàs: Les prioritats van canviant: primer va ser afinar tocant quatre persones juntes i crear un grup estable a nivell tècnic; després, la preocupació van ser els llenguatges musicals de cada autor i la seva interpretació. Amb el temps vas agafant més maduresa interpretativa, i ens hem anat preocupant per la part tècnica: un cop el quartet ja és un instrument, hem volgut anar encara més enllà i imitar amb aquest una orquestra, un cantant o un pianista.

Què els aporta la formació de quartet respecte d'altres, com l'orquestra?

Arnau: És totalment diferent. Un quartet de corda és com una orquestra de butxaca on tu ets l'únic i màxim responsable de la veu que alliberes. En una orquestra hi ha vuit persones o més fent una mateixa veu, i obeeixes el criteri interpretatiu d'un director. El quartet permet una mica més de creativitat perquè, en principi, ningú imposa res i entre quatre persones s'ha de construir la versió d'una peça en concret, fruit d'un consens.

La crítica destaca la seva versatilitat sonora. Com s'adapten a cada estil? 

Abel: Cada compositor té un so i unes prioritats diferents. Provem d'adaptar-nos a cada autor, a la literatura i la història del moment. Així, toquem amb arcs de transició amb Mozart o investiguem amb arcs que van evolucionar després, amb Beethoven. També se'ns coneix molt pel nostre Xostakòvitx, fet que es deu a un doble ventall: haver estudiat amb professors russos i a la nostra formació centreeuropea, amb influències historicistes de directors com Harnoncourt o Gardiner. Això ens permet molt marge de canvis estilístics i ens diferencia d'altres quartets.

Per això han guanyat el Premi Nacional de Cultura.

 Abel: No ens ho esperàvem! És un reconeixement a la música de cambra, un camp de minories. Que un àmbit centrat no només en la música sinó en la cultura en general et reconegui la tasca és positiu per al país.

Són d'aquells quartets en què dos violinistes intercanvien posicions. Quins avantatges té?

Abel: Si se sap fer, és positiu: aporta dinamisme i manté en forma els dos violinistes. Per tradició, el primer violí és imposat, però nosaltres volem ser democràtics. Si a altres quartets els funciona una única jerarquia, a nosaltres no.

El seu repertori va del barroc a la música contemporània. Com trien els temes?

 Arnau: Un 80% és de lliure elecció i un 20% són encàrrecs de música més moderna o d'un tema que diu l'organitzador.

Abel: Mirem que no siguin temes molt llargs i que siguin d'estil variat: solem començar amb el segle XVIII, seguim amb el segle XX per contrastar i acabem amb el segle XIX. Amb tot, no tenim un patró exacte, tot depèn de cada obra, de l'acústica i del públic del lloc on toques. L'any vinent, pels 20 anys del quartet, tocarem la integral dels quartets de Beethoven en diversos auditoris europeus, i en sis d'ells hi afegirem una obra première d'encàrrec. 

Com a professors a l'Escola Superior de Música de Catalunya, com veuen les noves generacions?

Arnau: En el nostre camp, força joves s'han engrescat a formar quartets, i és satisfactori veure que has obert un camí a seguir, tot i ser dur. Des que vam començar nosaltres, s'ha animat més gent a intentar-ho. Per exemple, el Quartet Gerhard o la majoria de membres del Quartet Quixote han estat alumnes nostres.

Abel: És tràgic que sigui un mercat molt reduït, i molt afectat per la crisi. Fem pedagogia per animar la gent, però és molt complicat viure d'això. Tot i això, hi ha talent i esforç.

S'escolta encara música clàssica?

 Arnau: La crisi de públic jove en la música clàssica és similar al desinterès creixent cap a la cultura en general. Fa falta fomentar-la i educar ja des de l'escola. Hi ha una certa decadència general perquè la cultura del lleure s'ha imposat a la cultura real, i part de la culpa la té la televisió: si fessin programes de música clàssica, la gent veuria que també són importants.